UPC, la raó de ser és l’estudiantat

L’article 1 dels estatuts estableix la naturalesa de la UPC amb la funció de dur a terme el servei públic de l’educació superior a través de la recerca, la docència i l’estudi, prioritàriament en els àmbits de l’enginyeria, l’arquitectura i la ciència. Sense estudiants no hi ha universitat. En un entorn cada vegada més competitiu i exigent, cal tenir present que és l’estudiantat qui ens ha elegit a nosaltres per fer una inversió en temps, esforç i capital molt important. És cabdal que l’estudiantat se senti ben acollit, que gaudeixi plenament de la seva participació en la vida universitària, que visqui amb il·lusió la graduació i, per damunt de tot, que en la seva vida professional se sentin ben recompensats per l’elecció UPC que varen fer al seu dia. Estudiants i ex-estudiants han de ser els millors ambaixadors de la nostra universitat. Entre tots hem de valoritzar cada vegada més la marca dels professionals de prestigi UPC que exerceixen al nostre país i a l’estranger.

Des de la declaració de Bolonya la UPC ha anat avançant en aquests propòsits. Així ho hem de seguir fent, donant un paper rellevant al Consell de l’Estudiantat, a les delegacions d’estudiants i a la resta d’associacions d’estudiants per assegurar que se sentin escoltats i que vehiculin de forma eficaç la seva participació en la vida i política universitària.

 

La teva opinió és important, deixa’ns els teus comentaris.

2 Comments

  1. Francesc Vilamajó

    Al llarg dels anys he anat veien com es passaven els estatuts per l’arc del triomf un rector darrera l’altre. És més, del que presumien en els seu programes era el que sistemàticament incomplien. La transparencia del Enric Fosas, la justicia del Antoni Giró, del compromís del Pagès millor ni esmentar. Tants anys de males pràctiques, de conductes poc exemplars, quasi delictives, de silencis còmplices, de fer del trepar sense escrúpols una filosofia de vida, fa molt difícil la regeneració.

  2. Antoni Caballero Mestres

    Els nous plans d’Estudis. Aprenentatge Global o Tranversal?

    Els continguts i metodologies dels plans d’estudis encara responen a les necessitats del segle XX. L’educació havia de ser útil i pragmàtica i l’aprenentatge compartimentat en camps aïllats –assignatures-, ja que l’objectiu era formar treballadors productius. Els estudiants consideraven el coneixement com un recurs necessari per tal de formar part d’un mercat competitiu.

    És per aquest motiu que compartir idees i informació es considerava “fer trampa”, i en els exàmens es valorava per sobre de tot la rapidesa a la hora de solucionar problemes, això si, sempre de manera individual i estanca (aïllada de tota via d’informació). En contraposició no s’avaluava la capacitat d’analitzar com solucionar la solució proposada.

    Actualment l’estudiant hauria de ser estimulat a pensar d’una manera global, més integradora. Hauria de ser capaç d’analitzar les repercussions, a un mateix nivell de relació, de les solucions que ell mateix proposa davant d’un problema.

    Així dons compartir els coneixements i participar de les sinergies estimularia noves maneres de veure, nous conceptes, noves inter-relacions, és a dir, la recerca.

    Un aprenentatge amb un procediment horitzontal i holístic en el que l’estudi de les implicacions d’un mateix nivell d’impacte permeti solucionar les solucions proposades per tal d’accedir a un segon nivell.

    Utilitzem el concepte de transversalitat com la necessitat que tenen més d’una assignatura d’incloure en el seus objectius docents una competència determinada. Aquest concepte, així plantejat, predisposa a una observació unívoca i en un sols sentit. La competència no evoluciona, no s’enriqueix de les diferents assignatures i per tant no aporta una retroalimenció positiva. La pregunta seria: Com evolucionen les competències a l’hora d’assumir el conjunt de interrelacions de les diferents assignatures d’un mateix nivell d’aprenentatge?.

    Si ens plantegéssim aquesta pregunta, la nostra feina com a docents es concentraria en estimular, guiar i proposar recerques als alumnes, i conseqüentment posaria en valor la universitat presencial davant dels no menys preables, però diferents, MOOC (Masive Open Online Courses).

    És el nostre model educatiu el mes apropiat per aprendre a aprehendre?.

    Com deia Paul Valery “Nadar, Chapotear en lo que ignoramos, por medio de lo que sabemos! Es divino”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *